La xerrada antirepressiva més massiva d'Igualada

Som a les Cotxeres dels Moixiganguers d'Igualada. El local d'assaig de la colla castellera de la ciutat es va omplint de cadires mentre al bar del pis superior comença l'avantmatx del Barça-Leganès. Som dissabte a la tarda i tot és a punt per a la xerrada "Família i repressió". La família no es tria, el país on neixes i el moment de venir al món tampoc: Catalunya té 9 presos polítics, 7 exiliats i un miler d'imputats pel procés sobiranista i el referèndum de l'1 d'octubre.

Això explica perquè, abans de començar, els joves del Cicle Kalopsia que organitzen l'acte han de posar més cadires i aprofitar diversos bancs per encabir uns 200 assistents. Com els dies d'assaig, hi ha gent de totes les edats; als sospitosos habituals de l'independentisme s'hi sumen nouvinguts en una xerrada antirepressiva. Com en el mural que simbolitza la pinya castellera, sura un ambient de complicitat col·lectiva: 9 llaços grocs darrere l'escenari i gairebé tothom el llueix entre el públic. Els propis Moixiganguers han parit mocadors grocs dedicats als presos polítics que aviat ompliran places castelleres d'arreu del país.

La Laura Farreras, la jove periodista que modera l'acte, fa les presentacions pertinents. I Txell Bonet, la companya de Jordi Cuixart, reconeix que la decisió de la justícia alemanya ha generat esperança, tot i la prudència obligada: el president d'Òmnium porta 172 dies en presó preventiva a Soto del Real i és un dels 13 acusats per rebel·lió, sota amenaça de fins a 30 anys de presó. Amb convicció, Bonet denuncia tant la injustícia dels presos i exiliats com la dispersió que vulnera els drets fonamentals dels infants: “el meu fill d'onze mesos ja ha recorregut 35.000 Km. per veure el seu pare 40 minuts a la setmana”. El nadó dorm en un dels cotxets aparcats a l'entrada.

Rosa Seguí, representant la Xarxa de familiars de detingudes, també explica com la detenció i maltractaments que va patir el seu fill durant el desallotjament de Can Vies van marcar un abans i un després vital. Des d'aleshores, lluita perquè la impunitat no s'apoderi de casos similars, que la dissidència política no sigui criminalitzada públicament i castigada desproporcionadament als jutjats, perquè per això -entre d'altres- va creure en la Transició i va arribar a votar a favor de la Constitució espanyola. Reconeix el contrast mediàtic del seu cas amb procés sobiranista.

Èlia Torrescasana, membre de Sallent Respon, matisa per la seva banda que la família de l'Anna Gabriel -exiliada a Suïssa per no patir la ràtzia del Suprem- va molt més enllà dels vincles de sang. Des d'aquest municipi industrial del Bages treballen en una xarxa de suport mutu que, afirma, ara recull tota la solidaritat i treball associatiu que l'Anna Gabriel ha anat sembrant des de ben jove.

La repressió és una bomba de rellotgeria per a qualsevol relació familiar i humana, per a qualsevol organització, però totes les ponents coincideixen que, en el seu cas, com més forta és la pressió més fortalesa interior troben per sobreposar-s'hi. L'estima i complicitat col·lectives són fonamentals per evitar l'aïllament. Així es respira a les pròpies Cotxeres i, sovint, l'emoció continguda esclata en forts aplaudiments. El Barça ha començat i el bar està mig buit; pocs desertors han abandonat la sala.

La xerrada antirepressiva més massiva d'Igualada és, sobretot, un acte de solidaritat. Amb una reivindicació final compartida: siguem més crítics amb l'engranatge de poder que normalitza i perpetua la repressió, des dels mitjans de comunicació al consum, per blindar drets i llibertats universals. Tothom n'és responsable. Finalment, un recital de poemes clou l'acte. Entre ells, un d'homenatge als 51 anoiencs amenaçats per tallar l'A2: “La llibertat és quan comença l’alba / en un dia de vaga general [...] Una forma d’amor, la llibertat” (Joan Margarit).

Jordi Gabarró Llop – dissabte 7 d’abril del 2018

Menú